29/11/07

Fotos de l'acte Pa-Pe-Pi-Po-Poetes del Vallès

SANT ROC DEL VALLÈS. ROBA DE TOT PORTAR. TOT A CENT.

Cent no, però. Cinquanta sí que els érem. Cinc poetes comestibles, fumables, bevibles, consumibles, absorbibles, usables i llençables i també incrustables a les neurones pituïtàries. Disponibles fins a l’esgotament. D’existències. D’estocs limitats. Cicle. Els hem anat traient un per un. El fons, pur formigó. Deu còdols, deu. Banyuts i braus. Estendard. Catedral d’escuradents. Us estimem, bidons! El gust del verb acabat de collir. Adverbis d’aigua dolça. Salats. Un munt de solucions pràctiques. No us serviran de gran cosa, però fan companyia. Ningú no oblidarà, no, dels que hi érem. Ni els amos de les gallines, crec.

Còdols, un dels darrers racons on l’arengada encara put a arengada.



Masha Mor

Sònia Moya i Pau Ruiz

Miquel Sánchez
Foto de grup
Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes i Consol Pla, Tinent d'alcalde i Regidora de Cultura de Cerdanyola del Vallès

Imatges: Xavi Olive. Al fons fotografies de la Xina d’AFOCER


28/11/07

Avui últim acte del cicle Còdols

Avui a les 20hores a l' Espai Enric Granados ( plaça enric granados, 1) Cerdanyola del vallès

PA-PE-PI-PO-POETES DEL VALLÈS – Miquel Sánchez, Sònia Moya, Masha Mor, Ivette nadal, Esteve Plantada i Gerald Fannon


Acte de Cloenda del Cicle:

Oriol Izquierdo, Director de la Institució de les Lletres Catalanes i

Consol Pla, Tinent d'alcalde i Regidora de Cultura de Cerdanyola del Vallès



MIQUEL SÀNCHEZ (1943)
Historiador, articulista, activista cultural i social, membre fundador del grup Divendres culturals de Cerdanyola.Ha publicat narrativa i diversos reculls de poesia, entre d’altres, Tardor 82, Aura, Encenall d’un vertigen solitari, Postals Rosselloneses i Identitats.

SÒNIA MOYA (1981)

Cerdanyolenca, profesora a un IES de Manresa, escriu poesia des de fa anys tot i que la manté inèdita. Ha participat en diverses accions culturals i ha col·laborat al Casal de Joves. Actuarà acompanyada del guitarrista Joan



MASHA MOR (1985)

Asidua assistent als actes de Ramat llegirà per primer cop la seva poesia.



IVETTE NADAL (1986)

Escriu poemes i cançons i les diu acompanyant-se a la guitarra. Es manté inèdita però ha actuat arreu del món mundial català i té alguna cançó grabada en CD.



ESTEVE PLANTADA (1979)

De Granollers. Poeta, cantautor, escriu articles de crítica literària a l’Avui. Ha publicat reculls de poesia: A l’ombra dels violins, Kosovo.25 poemes. 25 imatges, Oblidar i Temporari.



GERALD FANNON (1962)

de Sant Cugat. Escriu poemes i desconeixem si els ha publicat, però els ha llegit en diversos indrets i podem donar fe que són prou divertits.

25/11/07

Àngels Gregori


L’Àngels Gregori que va estar fa menys d’un mes a CòdolsPoetes joves amb premis grans” acaba de guanyar el premi de poesia de Gandia amb el recull “Llibre de les brandàlies” del que ens va llegir algun poema.

24/11/07

Fotos de l'acte sobre Maria Mercè Marçal



fotos:Xavi Olivé
versos versus

De la Maria Mercè Marçal que és poetessa i que té amants per on miren i diuen poesia. La forma del desig, un poema de pedres, ramat de soldats atacant per defensa des de la porta de casa: on la lluna, la serp, l’heura són un traç real. Mirall que es pensa i es veu des d’un, i sobre un, per arribar a menjar-s’ho tot i no sense ràbia. I creix. És compromís amb una bellesa secreta, secreta que s’escolta amb sorpresa de versos versus l’ara. I de la tradició, a l’estómac. Digerint-se.

I sí, amb l'actitud d’una sextina obsessiva o d’una paraula, en essència i en passió. I l’enveja de tots nosaltres, vull dir, gràcies per les pistes del viure.

Ramat de Pedres, Jordi Condal, Lluís Solà, Pep Paré i jo mateixa en referència a l’acte sobre la Maria Mercè Marçal del 21 de novembre de 2007.


núria martínez-vernis

19/11/07

CIÈNCIES DE LA NATURALESA DE LA SENYORETA PEPIS

02.- MATÈRIES QUE FAN PUDOR

DADES: El dia de Tots Sants del 2007 va sortir la sentència de l’11 M.

ANÀLISI: Suposo que recordeu el que deien Aznar, Acebes i Zaplana els dies posteriors a l’11-M. Jo no m’he tornat amnèsica. Ni imbècil, crec. Ni tinc molta fe en la justícia. Però les regles del joc han de ser respectades pels que representen el poble al Parlament. Ni vosaltres ni jo no hem inventat la democràcia parlamentària capitalista.

Se’ls hauria de jutjar per mentiders, esvalotadors públics i terroristes i si això no és possible, perdoneu-me, però aquí hi ha alguna cosa que no va a l’hora. I aquests mateixos pocavergonyes són els que es permeten portar a judici Ibarretxe i d’altres polítics bascos per haver parlamentat amb Batasuna. Per parlar i mirar d’arreglar un conflicte que fa més de cinquanta anys que dura. Però en quin país vivim?

Algú de vosaltres té interès a ser manat per aquesta patuleia? No és que els altres candidats em mereixin gaire confiança, però és que aquests haurien d’estar a la presó. I la senyoreta Pepis això de les presons no és que ho vegi molt clar.

I AIXÒ COM ES FA? Algú té alguna idea de com podríem jutjar i engarjolar aquests terroristes d’estat? Què es podria fer contra els mitjans periodístics que escampen mentides i engatussen a mitja Espanya? Si ells manessin sé que jo en sortiria perjudicada i mitja Catalunya al darrere. Voleu dir que no s’hi pot fer res?

RESUM FINAL DE LA SENYORETA PEPIS: Hi ha algun col·lectiu ciutadà que treballi en aquest sentit? Cal recolzar el col·legi de periodistes perquè aturin l’escàndol mediàtic? Sé que hi ha gent que volen portar el PP a judici per haver-nos ficat il·legalment a la guerra d’Irak. Heu ingressat els 10 € al compte: 2100 0700 17 0200599135 per ajudar a pagar la multa que li han posat a l’Eliseu Climent per tot l’enrenou de la TV3 a València. Què podem fer per donar recolzament a l’Ibarretxe? En aquest moment d’unions europees no en sóc gaire partidària, però ens queda altre camí que demanar la independència?

17/11/07

PARLEN DE MARIA MERCÈ MARÇAL

Dimecres 21 de novembre a les 20h
Espai Enric Granados. plaça Enric Granados,1
Cerdanyola del Vallès



Lluís Solà, Pep Paré i Núria Martínez-Vernis
Recital-xerrada-col·loqui sobre l’obra de Maria Mercè Marçal, la poetessa catalana més influent de tots els temps. Hi intervindran Lluís Solà poeta i un dels nostres crítics més doctes, Pep Paré estudiós de la poesia i eminent comunicador i Núria Martínez-Vernis, poetessa cínica i incisiva. Tres generacions amb tres punts de vista ben diferents.

LLUÍS SOLÀ (1940)
Fundador i director de Reduccions. Traductor al català de Kafka, Handke, Beckett, Rimbaud, Pessoa, Rilke i Ezra Pound, entre d’altres. Home de teatre com a autor, director i professor. La seva Obra Poètica I i II és complexa i arriscada. Afable, conegut i estimat pels habituals de Còdols, és persona amb un compromís profund amb la cultura, la llengua i la societat catalana.

PEP PARÉ (1962)
Professor a la UAB i, actualment, a un IES de Vic. Col·laborador de La Vanguardia, El 9 Nou, Lletra de canvi, Revista de Catalunya, Reduccions i Quimera. Ha practicat la crítica i estudis literaris, entre d’altres, l’any 2005 ha publicat Antologia de poesia catalana (en col·laboració). Comunicador, presentà la Nit literària de Cerdanyola 2005.

NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS (1976)
Ha publicat dos reculls de poesia. L’acròbata tampoc no en sortirà il·lès i Quantes mentides fan una sola veritat (Premi Josep M. López Picó 2003). Va estar fa poc mostrant-nos la seva poesia a Còdols. Ha treballat com a dinamitzadora cultural en ambients socials de risc. És una observadora d’una agudesa poc habitual, cínica i incisiva.


15/11/07

DUBTES SEMÀNTICS FREQÜENTS ACLARITS PER LA SENYORETA PEPIS

03.-. Confusió entre els termes “collons” i “cullerons”.

Vilaweb, 11 de novembre de 2007. Cremades de pronòstic reservat en un veí de Sant Pere de Riudebitlles

ANÀLISI: és obligació de tot català evitar mal de caps innecessaris al pobre Moriles. I que no diguin allà a la Cort, i amb raó, que no fem altra cosa que exigir, i exigir, allò que ens pertoca. Aquests aclariments semàntics ajudaran a la concòrdia.

RESUM DE LA SENYORETA PEPIS: els cullerons s’introdueixen dins l’olla bullint. No caigueu, per manca de domini de la llengua, en aquest parany lingüístic. Col·laboreu a la reducció de la despesa sanitària.

ARTICLE POLÍTICAMENT CORRECTE SEGONS LA NORMA UNE 1169.

11/11/07

La Banda d'Enric Casasses i Pascal Comelade


Més de cent-vint cerdanyolencs afortunats van disfrutar del recital “La Manera Més Salvatge”. Enric Casasses inspiradíssim, Pascal Comelade genial, acabat d’arribar de Ceret, acompanyats al baix, guitarra, bateria i amb Pep Pascual als vents, incloses trompetes i martells de plàstic de joguina, globos que xiulen i petarrellegen i palletes de plàstic retallades. Els poemes: Salvat-Papasseit, Verdaguer, tot Casasses i el seu UH al·lucinant, accelerat, un garbuix inextricable de paraules i música

10/11/07

ALGUNES MENTIDES SOBRE NEW YORK QUE TAMBÉ PODRÍEN SER CERTES

Podríem dir que aprofitant que feia un temps boníssim un del Ramat (Jordi) se’n va anar a New York. I si diguéssim que hi va anar a escoltar música i performances per agafar idees per Còdols? O bé per assegurar-se que hi ha esperit enganxat a les llapassades de l’expressionisme abstracte. Que sobre l’eix Nova York encara giravolta el món cultural, artístic, econòmic, militar del planeta?


Veure l’ambient dels carrers, de les botigues, dels magatzems, dels restaurants de menjar per emportar, i saber com serà Catalunya d’aquí a quatre o cinc anys. O potser d’aquí a quatre o cinc mesos.

O hi va anar a trobar-se amb ell mateix? A espiar-se ell mateix amagat al carreró del costat del hotel. I seguint-se a distància, anotant el recorregut en un blog d’espiral.

Documentals de la televisió on homes que han perdut una cama, dones que han perdut un braç, mares amb fills idiotitzats per l’explosió d’un morter es manifesten orgullosos d’haver anat a defensar la llibertat i la democràcia.

A comprovar que als millors espectacles no s’hi troba més de 40 espectadors, tot i que els recomani el Time Out. Que dels quaranta afortunats, arrapats a la cadira per no caure de cul, la majoria passen de la cinquantena. Que allà on donaven el jazz més adotzenat hi havia més gent, tot i que passava de la música.

Per anar a veure un musical suat amb un actor de renom que no s’aguanta els pets entre milions d’altres turistes. Per verificar que, efectivament, trobes hispanos per tot arreu i que practiques ben poc l’anglès. Però que ells, en general, prefereixen que te’l adrecis en anglès i després passis al castellà.


6/11/07

No hi ha excuses

Més raons per venir demà (mètode racionalista):

Enric Casasses
(Barcelona, 1951) és un poeta, rapsode i traductor. Ha portat una vida molt nòmada, vivint a Barcelona, l'Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham a Llumessanes, Berlín i finalment, el 1997, tornant a Barcelona. També ha treballat per editorials de traductor. Els seus primers llibres daten de principis dels 70, amb el temps ha anat assolint cert reconeixement dins el panorama poètic català. És un transgressor en comparació amb altres poetes. Els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular. La seva obra mostra influències molt heterogènies; de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc; el crític Manuel Guerrero ha dit que el considera hereu "del verb poderòs d'autors com Salvat-Papasseit, Foix, Brossa, Vinyoli o Ferrater". El mateix Casasses s'ha confessat tributari i admirador d'autors com Víctor Català, Mercè Rodoreda o Fages de Climent. El seu primer llibre el publica el 1973, titulat La bragueta encallada. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins el 1991 que publica la seva segona obra, titulada La cosa aquella, obra que rep el premi Crítica Serra d'Or i el 1993 el Premi de la Crítica de poesia catalana per No hi érem. És aleshores quan comença a entrar al circuit comercial.
{{informació obtinguda a www.viquipedia.cat }}

Pascal Comelade (30 de juny de 1955-Montpeller) és un dels músics catalans més reconeguts internacionalment. Nascut el 1955 a Montpeller, de petit per casa seva van passar molts músics del costat Sud de la frontera. La seva mare, Eliane Thibaut-Comelade, és cuinera i autora de diversos llibres sobre cuina, especialment cuina (medieval) catalana. Son pare, Pere Comelade, és psiquiatre. Del 1974 al 1978 va viure a Barcelona, a casa de Lluís Llach. Hi va conèixer, entre altres, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Toti Soler, i va fer amistat amb Ovidi Montllor i Víctor Nubla (músic experimental, membre de Macromassa). Després d'uns anys a Montpeller va tornar una altra temporada a Barcelona, concretament a Gràcia on va entrar en contacte amb una certa bohèmia, representada principalment pel poeta Enric Casasses, amb qui continua col·laborant, o el dibuixant Max. Pascal Comelade és un músic difícil de definir. És compositor i multiinstrumentista. Les seves obres són sovint molt curtes, de 2 o 3 minuts, i gairebé sempre instrumentals. D'ell s'ha arribat a dir que és un rocker ultra minimalista o un clàssic post-modern. Fa música d'avantguarda sense oblidar les arrels. Sobre com altres el qualifiquen, afirma: Estic fart de ser el fill d'Erik Satie, el nebot de Nino Rota i el no sé què de Kurt Weill. Gaudeix d'un gran reconeixement a França i al Japó. S'han editat recopilatoris especialment per a aquest darrer país, i fins i tot existeix una banda japonesa, anomenada Pascals que han editat dos discos, Pascal Comelade presents Pascals i Abiento. El primer és de versions del músic català i el segon inclou, a més de dues versions d'ell, diverses composicions pròpies i un parell d'adaptacions d'altres músics, sempre passats per un sedàs comeladià. Ha actuat per tot Europa i el Japó. Ha col·laborat amb infinitat de músics. Com a exemple, a nivell català amb Toti Soler i Gerard Jacquet i a nivel internacional amb PJ Harvey (que ha posat veu a la genial Love too soon), Robert Wyatt i Richard Pinhas. Fa temps que afirma que farà un disc amb la cantant britànica PJ Harvey. Va col·laborar amb Sisa en la composició de l'àlbum d'aquest Visca la llibertat. A part, un dels seus àlbums, El Cabaret Galàctic, es diu igual que una cançó del cantautor galàctic. Ha fet diverses bandes sonores, especialment per a films francesos, i música per a dansa i teatre. Per exemple per als espectacles Zumzum-ka i Psitt!!, Psitt!! de la companyia de Cesc Gelabert i per a l'adaptació teatral de La plaça del diamant feta per Joan Ollé. La Bel Canto Orquestra : Pel que sembla, el fet de sentir Music for Amplified Toy Pianos, de John Cage, el va afectar bastant i va decidir explorar aquest camí. Per a molta gent, Pascal Comelade és "aquell músic boig que toca amb instruments de joguina". Tanmateix, en realitat el que fa és, per una banda, usar joguines com a instruments, i per una altra tocar pianos i guitarres reduïts, no realment joguines. La Bel Canto Orquestra és l'orquestra amb qui sol tocar aquestes (i altres) composicions en directe. Les gravacions les sol fer tot sol o acompanyat per (uns pocs) músics diferents en cada tema. Per la Bel Canto Orquestra hi han passat multitud de músics diferents, entre els que podríem destacar Pep Pasqual, de la Vella Dixieland Jazz Band. Un altre membre bastant habitual és el poeta Enric Casasses que hi toca el triangle. A part, declama els poemes a què Comelade ha posat música.
{{informació obtinguda a www.viquipedia.cat }}


5/11/07

LA MANERA MÉS SALVATGE – La banda d’Enric Casasses i Pascal Comelade


Casasses i Comelade junts per primera vegada a Cerdanyola del Vallès. Aquest dimecres a les 20 hores, a la sala enric granados de cerdanyola del vallès, presenten La manera més salvatge, un disc que recull els recitals de poesia i música que han ofert conjuntament durant més de cinc anys. Casasses és el poeta anàrquic, irreverent i mediàtic, el més influent en les noves generacions de poetes. Comelade, amb el seu particular univers sonor, s’ha convertit en figura de culte dins la música catalana i internacional.

''… No puc parlar de la meva música. No m’agrada parlar de la meva música. No puc. No és la meva feina, parlar de la meva música. Jo puc parlar de la manera de construir la música, de fabricar la música, de tocar l’instrument, la meva relació molt directa amb l’instrument… Hi ha res de teoria musical. El postminimalisme no sé què? No. L’únic en amunt és saber… Potser, aquí, cal un acordió. Com un pintor abans de fer el quadre sap el color… Negra, blava i… És molt abstracta, la música.''

El setanta-tres és el moment de la famosa estada de més d’un any a casa de Lluís Llach, al carrer Indústria.(de Barna).”

El primer àlbum de Comelade amb Richard Pinhas, molt experimental, es diu Fluence i és del setanta-cinc”.

La Bel Canto Orquestra va ser un invent de l’any vuitanta-tres, amb músics que venien del free jazz i la música improvisada. La Bel Canto Orquestra és una paròdia de la big band americana, feta amb instruments de joguina.”

Hi ha res de director d’orquestra o de democràcia d’orquestra. És un concepte molt llibertari. No s’assaja, ni per separat ni junts. Hi ha un repertori, que és el meu. Tu has de tocar el meu repertori. I prou. Al teu aire. Com vulguis. Cap problema.

Comelade és un músic de carrer, de l’espectacle en directe. És el sistema del músic ambulant, del músic popular d’orquestra de festa major, del músic de proximitat. Li és capital poder actuar en qualsevol lloc i circumstància. No suporta ni les masses ni les misses.”

recollia els instruments de joguina de les escombraries o els anava a buscar als Encants. Una part mínima la comprava directament a la botiga. Són instruments perfectament útils per a interpretar, per competir amb els germans grans i guanyar-los. Aquesta és la gràcia: despullar els grans, demostrar que no és als instruments, la música, sinó que si la música existeix és perquè pot prescindir de grans paraules, grans partitures i grans instruments.

L’any vuitanta-cinc Comelade decideix venir a viure a Gràcia amb la seva orquestra, on s’hi estarà deu anys. Va ser llavors que va conèixer un altre anarquista del barri, Enric Casasses. Van compartir pis fins als noranta. Artísticament, la relació culminarà al cap dels anys amb el disc La manera més salvatge, resum d’un lustre d’actuacions conjuntes i de vint anys de tocar junts: Casasses forma part de la Bel Canto, al triangle.


... Amb l’Enric...És diferent. No és cançó. És la música de sempre i un tio que hi posa la veu. És una veu i uns instruments, no és una cançó, i tampoc és rap, no és una cosa radiofònica, no és música de cine, és una altra cosa, no té res a veure. Després hi ha una altra part, tres o quatre coses que fem només amb l’Enric que són bases rítmiques, deu minuts i la veu de l’Enric, però és el món de l’Enric.

(Fragments del llibre de Toni Sala, Comelade, Casasses, Perejaume. Edicions 62)


3/11/07

ANÀLISI SOCIOLÒGIQUES DE LA SENYORETA PEPIS- 01.- LA POESIA CATALANA A CERDANYOLA

Aquesta nova secció del Blog de Còdols s’obre a les plomes més prestigioses del camp de les Ciències i de les Lletres, coordinats per la prestigiosa Senyoreta Pepis.

01.- LA POESIA CATALANA A CERDANYOLA


DADES: Cerdanyola té 60.000 habitants. Que tinguin entre 18 i 75 anys en son 40.000. D’aquests, que coneguin el català per entendre’l i mantenir una conversa senzilla en són 25.000. D’aquests, els que tenen una competència suficient per entendre les subtileses de la llengua en són 3.000. D’aquests, que estiguin interessats per la poesia catalana en són 500. D’aquests la meitat no poden venir a Còdols per motius de feina, familiars, o d’altres obligacions polítiques o culturals. Un dia, quan es doni la conjunció astral necessària, aconseguirem reunir als actes de Còdols els 250 cerdanyolencs amb prou competència lingüística, interès per la poesia i disponibilitat horària.


ANÀLISI: El Ramat intenta aplegar el màxim d’entre aquests 250 clients potencials. És perdre el temps, la feina s’hauria de fer en un altre terreny. El problema real és que dels 25.000 que, segons les estadístiques, “coneixen” el català per haver-lo après en un moment determinat, només 3.000 tinguin prou fluïdesa, coneixement de lèxic i domini de la llengua per poder entendre un acudit lleument subtil o un poema dels senzillets. Una cosa és tenir quatre coneixements d’anglès per demanar on és el lavabo i l’altra poder llegir Sheakespeare directament de l’anglès. O sentir-lo recitar i fruir-ne. D’aquests 22.000 ciutadans sense competència lingüística, a qui el català se’ls ha anat rovellant per manca d’ús, amb una acció adient, al menys la meitat hauria de tenir el mateix nivell de domini del castellà que tenen els que viuen a Castella a Extremadura o a Andalusia.

Fixeu-vos bé el que la senyoreta Pepis demana que a Catalunya al menys la meitat de la població tingui un nivell de domini real del català del mateix ordre del que es pugui tenir sobre el castellà a la resta d’Espanya. És una utopia pensar que, d’aquí a pocs anys 15.000 cerdanyolencs d’entre 18 i 75 anys (en lloc dels 3.000 actuals) emprin el català en el 95% de les seves converses, contactes i comunicacions? És somiar truites? Aleshores hauríem multiplicat per 5 el nombre de clients potencials de Còdols. Aleshores el Ramat podria muntar un acte en suahili, portar un espectacle de nans saltadors del Kurdistan que remoregen salmòdies hipnòtiques o bé quatre tubistes de renom interpretant una sola nota i quedar-se tan ample. Ara, no!

I AIXÒ COM ES FA? Doncs com s’ha fet tota la vida: Com es fa de manera natural a Paléncia, a Fuenlabrada i a Jerez de los Caballeros. Aneu-hi, demaneu qualsevol cosa en català i veureu com tots comencen a parlar-vos en català per fer-vos contents.

RESUM FINAL DE LA SENYORETA PEPIS: Gairebé tots els mitjans de comunicació exclusivament en català: Sempre un mitjà castellà més que els que hi pugui haver en català a Paléncia, a Fuenlabrada o a Jerez de los Caballeros. Als quioscs exclusivament revistes i diaris en català. A les botigues cap producte sense retolació exclusiva en català. No atendre notes, avisos o telefonades que no siguin fetes en català (sota el pretext que no l’entenem). Si no tirem per aquest camí, amics meus, mai arribarem a Paléncia, a Fuenlabrada o a Jerez de los Caballeros.

Un poble mut

1/11/07

Proper Acte Còdols: Enric Casasses i Pascal Comelade


07/11/07 20:00
Espai Enric Granados.
Cerdanyola
Enric Casasses i Pascal Comelade
presenten
La manera més salvatge