13/2/08

CULTURA POPULAR CATALANA, DE QUÈ VAS, NENG?


La senyoreta Pepis, o sigui jo, va assistir a L’APLEC SARDANISTA DEL SÒNAR: EL CUL de la TURA I D’ALTRES CANÇONS POP. Aquí en teniu puntualment, tres mesos després, un resum pels que no hi vau anar.


Salvador Cardús està en contra de subvencionar la cultura popular, segons ell el que li agradi una cosa que se la pagui, perquè al contrari és crear monstres (com que la jornada era gratuïta la Senyoreta Pepis va suposar que el senyor Cardús, per coherència, devia fer la xerrada de franc.

El sociòleg opina que al mercat hi ha un mostruari de diferents opcions i la gent tria la cultura que li convé, i el jovent tria la música que més li agrada. El senyor Cardús deu viure en barris diferents d’on es mou la senyoreta Pepis.


Josefina Roma va subratllar la dialèctica entre cultura popular i cultura del poder. Que, sent el consumisme la ideologia dominant, el sistema necessita urgentment els joves per tal que consumeixin. Que amb els diferents sistemes al seu abast el poder procura tenir-nos perpetuament malalts perquè haguem de perseguir les medecines que curin els nostres mals: aquell cotxe, aquella roba, aquell viatge, aquell màster, aquells tractaments estètics. El poder no ens deixa pensar com voldríem viure, ens ofereix un pack de vida on detalla necessitats i l’article que correspon per a satisfer-les. Referint-se als moviments alternatius o revolucionaris va dir que al poder li encanta que aportem idees que ells puguin integrar i convertir en mercaderia, allò que no els interessa ja procuren fer-ho desaparèixer. Roma va dir que la oposició a allò que ens volen imposar ens fa contestataris, fa que ens reconeguem com a diferents. I que aquesta és una lluita sense final, una relació dialèctica en la que el poder intenta pair els grups contestataris, buidar-los de contingut i desactivar-los. Però que la cultura popular també s’hi torna.


Ferran Saez opina que la cultura s’expandeix a canonades i amb bombes. Que la música pop americana domina els mercats internacionals des de Hiroshima. Que la batalla bàsica s’ha de lliurar als mitjans de comunicació. Que si la cultura catalana no està ben canalitzada mediàticament no serà ningú. Que si en l’aspecte mediàtic no es te la paella pel mànec des del punt de vista pràctic no es pot fer gran cosa. També digué que la distància entre cultura popular i cultura d’èlit és un fenomen nou, que Bach, Mozart i Beethoven composaven pel públic de l’època.


Per acabar el Conseller Tresserras va fer una disecció de la situació actual clara i breu que la Senyoreta Pepis podia haver suscrit i va posar de manifest les dificultats a desmuntar l’estructura de poder als mitjans de comunicació.


RESUM DE LA SENYORETA PEPIS PER A GENT ATRAFEGADA: En una enquesta encarregada pel Ministerio del Cultura de Madrid per detectar el grau de coneixement de la poesia catalana arreu de l’estat espanyol s’ha detectat que un 99,99999 % dels espanyols no saben qui és Montserrat Abelló, Màrius Sampere, Palau i Fabre i Enric Casasses. Afortunadament el 55,55555 % dels catalans sí que coneixem, al menys, un dels quatre poetes. Tot i que confonem l’Abelló amb una distingida soprano, Palau i Fabre amb una marca de cava de Sant Sadurní i Enric Casasses amb un popular fabricant de pizzes i fuets.


5/2/08

Residus

El dia 1 de gener de 2008, a dos mesos d’haver mort Còdols, recollíem residus pel carrer. Papers enganxats a pals, masegats i sobrecoberts de nous enunciats. Engrunes de Còdols.

El propòsit sempre és callar. Primer i últim propòsit. ( A. Balasch)

----------------------------------------------


Ser allà sense mandíbules sense dents

on se’n va el plaer de perdre

amb l’altre a penes inferior

de guanyar

i Roscelin* i esperem

adverbi oh regalet

buit buit llevat d’uns parracs de cançó

“mon pare em va donar un marit”

o fent la flor

que ella mulli

tant com vulgui fins a l’elegia

dels esclops ferrats encara lluny dels Encants

o l’aigua de la púrria empudegant les canonades

o res més

que ella mulli ja que és així

perfaci tot el superflu

i vingui

amb boca idiota amb mà formicant

amb bloc còncau amb ull que escolta

llunyanes tisorades d’argent

S. Beckett

* Teòleg i dialèctic francès mestre d’Abelard. Va rebatre la tesi realista i defensava per primer cop a l’Escolàstica un nominalisme extrem en el “problema dels universals”.Va ser acusat d’heretge.


--------------------------

flux causa

que tota cosa

tot i sent

tota cosa

per tant aquella

fins i tot aquella

tot i sent

no és

parlem-ne

S. Beckett


res ningú

no haurà estat

per res

tant estat

res

ningú

S. Beckett


somia

sens fi

ni treva

amb res

S. Beckett