Minuts abans i la sala és plena. Llamps, trons, un xàfec de por. Encara arriben vuit o deu espectadors xops com a polls. No s’hi cap. Vuitanta cossos i un nombre aproximat d’ànimes escolten amb devoció la soprano cerdanyolenca Núria Morral. Excel·lent en els pianíssim i en els recitatius. Cançó catalana: Verdaguer: Dooolça Catalunya, pàtria del meu cor, Carner, Martí i Pol: Salveu-me els ulls, quan ja no em quedi res, Cançó d’amor i de guerra. Vives, Martínez Valls i dues del mestre local, Jordi Morral. Aplaudiments. Escolteu una mostra del romanç de Santa Llúcia de Segarra i Toldrà.
Arranca el hip hop sorollós, rítmic, electrònic i desenfadat de Pedrals i Guillamino. Un moment cares de desconcert. El canvi és arriscat. Els Quatre músics amb simpatia, frescor i naturalitat es posen el púbic a la butxaca. La reactable projectada a la paret per una càmera de vídeo crida l’atenció. Al fons de la sala alguns ballen. Rates, Vivo sin vivir en mi...Al final la sala aplaudeix i somriu. Què joves i que simpàtics. Hip hop en català! Els músics i Josep Pedrals se’n van a la Fira de Frankfurt. Algú opina que de moment és l’espectacle més interessant del cicle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada