La senyoreta Pepis, o sigui jo, ha estat convidada a donar una lliçó magistral el proper 13 de desembre de 2007 a l’auditori del MACBA de Barcelona en el marc DE L’APLEC SARDANISTA AL SÒNAR: LA CULTURA POPULAR CATALANA, AVUI. Aquí en teniu un extracte per si de cas en el darrer moment m’agafés un mal de ventre i no hi pogués anar.
CULTURA POPULAR CATALANA I.
Ens podem mirar la “cultura popular” de dues maneres. Si fem una fotografia de la societat catalana podríem dir que cultura popular és tot allò que queda a la vida del català mig després d’eliminar-ne les obligacions bàsiques. Allò que es fa, no perquè calgui, sinó perquè s’interpreta com a agradable.
Una altra manera d’enfocar-ho és mirant el contingut de les accions. Aleshores direm que cultura popular és allò tradicional, que ve d’antic i que es conserva encara. El conjunt de costums i tradicions que no s’han perdut. Aquest, però, serà motiu d’un altre text.
SI ENTENEM PER CULTURA POPULAR ALLÒ QUE DEFINEIX LA VIDA DEL CATALÀ MIG QUAN ELIMINEM LES OBLIGACIONS estarem d’acord que hi ha uns apartats on els diferents estrats de la societat coincideixen i uns altres que varien. Allò que hem d’admetre com a cultura popular –agradi o no- i que abasta tota la societat catalana és: veure la tele, anar de compres, cuidar el cos i la imatge, tenir cura de l’aspecte de la llar, dels vehicles i els animals de companyia, reunions socials, familiars o de feina per menjar i/o beure i/o ballar, interessar-se pel futbol i d’altres esports, desplaçar-se en vehicle, llegir premsa i/o revistes, fer anar la video cònsola o navegar per internet. Si mirem ara aquells aspectes en que la cultura popular es diversifica trobarem bàsicament: a) l’aristocràcia cultural, b) la majoria, c) les cultures resistents.
a) l’aristocràcia cultural. De l’ordre d’un 8 % de la població sol anar o participar de manera regular en exposicions, concerts, teatre, cinema, òpera, dansa, etc.
b) la majoria. Un 75 % de la població participa com a màxim un cop a l’any en activitats no estrictament vinculades al consum o als mass media.
c) les cultures resistents. Entre un 15 i un 20 % de la població reivindica la diferència. Castellers, colles sardanistes, esbarts dansaires, trabucaires, diables, però també penyes flamenques, cases d’Aragó, irmandades gallegues, cossos de portants, comparses carnavalenques, etc. I també tota la cultura dels immigrants. I els fenòmens relacionats amb el fet religiós. En puritat aquí s’hi hauria d’incloure també l’apartat a).
Sol haver-hi un petit nucli de l’ordre del 3 % de la població que es mou en diversos d’aquests ambients, l’elit que va a tot arreu, però en general cada àmbit sol ser impermeable.
Des d’aquesta perspectiva, diguem-ne sociològica, la Senyoreta Pepis, és a dir jo, vull assenyalar l’interès a incentivar els elements intersticials, aquells grups o experiències que connecten territoris separats. Allò que acosta actors culturals interessats en matèries que semblen llunyanes i, oh misteri, aquelles accions que apropen tot plegat a aquesta majoria, aparentment insensible a la cultura.
M’interessen aquells que basteixen ponts que comuniquen territoris allunyats i que fan que alguna gent traspassi fronteres que semblaven infranquejables. M’interessa aquella cultura que, ajuntant una banda i l’altra, fa de cremallera, uneix i cohesiona.
Vídeo de la Performance Un Poble Mut, de Kippelboy i Jordi Condal
RESUM DE LA SENYORETA PEPIS PER A GENT ATRAFEGADA: Des d’aquest enfoc la cultura popular catalana d’avui es fonamenta especialment en els espais televisius de més audiència, els serveis i articles de consum, inclosa la publicitat i el markéting que desenvolupen per vendre’s, i així. Podríem afegir que, en aquest marc, la presència del català és més aviat testimonial i destaca la omnipresència del castellà seguida, molt probablement, de l’anglès.
També podríem parlar d’aquell grup familiar que assisteix mig de grat, mig obligat, al festival de Nadal o de final de curs del fill, germà o amic que aprèn a tocar, a cantar, a ballar o a jugar a hockey. Però s’ha fet tard i això serà motiu de una altra lliçó magistral de la vostra,
Nota: els percentatges corresponen a una enquesta particular de la senyoreta Pepis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada