Poesia de Riera al Teart

Al Teart el dijous tres de desembre la música dels ANÏMIC i la poesia de Miquel Àngel Riera van encaixar com un puzle una dins l’altra. Havíeu llegit una descripció més subtil de la pell de la persona estimada? I aquestes metàfores gairebé explosives. Aquest és el poema X del seu recull Paràbola i clam de la cosa humana de l’any 1974.

Mai no podreu saber
si encara és aire
o ja és carn:
té tots els atributs
per ser identificada
com un rastre de passarell
encaixat
dins l’escletxa subtilíssima
que tolerau
entre vosaltres i el món.
No glateix si no es comprova:
es realitza pel tacte,
i accedeix a l’existència
si una mà la fendeix
com un vol ras de tords
a trenc de llums darreres.
No té presència per si mateixa:
Just si hi és, és l’altre.
Adorau-la:
és la pedra del sol
sagrada
i la tebior que guarda
és la mesura
de tots els ardiments
de l’home.
És per mor d’ella
que començau
i acabau
inversemblantment
al punt exacte de l’espai
on s’organitza el prodigi
de la vostra forma.
Cap paraula del món
exulta
tan plena de significat
com els suau frec
consentidor
amb què adjectiva goigs,
saludadora,
quan un dit passa
demoratiu
pels seus tebis viaranys;
és el misteri
de la persona,
és pura vibració,
és màgia:
el poema perfecte
és tocar pell humana.

El proper dijous 10 de desembre a les vuit del vespre, també al Teart del carrer Sant Martí teniu l’ultima possibilitat de veure el muntatge dedicat a Vicent Andrés Estellés, acompanyats per un trio de vent i corda.

NADALS AMPLIATS, MULTICULTURALS I EXCÈNTRICS a la carpa de la Fira de Santa Llúcia el dijous 10 i divendres 11 de desembre a les set de la tarda.

Acompanya’ns, necessitem l’escalf de la teva presència. Tothom que vingui podrà recitar amb nosaltres.

Ramat de Pedres.