fotos:Xavi Olivé versos versus
De la Maria Mercè Marçal que és poetessa i que té amants per on miren i diuen poesia. La forma del desig, un poema de pedres, ramat de soldats atacant per defensa des de la porta de casa: on la lluna, la serp, l’heura són un traç real. Mirall que es pensa i es veu des d’un, i sobre un, per arribar a menjar-s’ho tot i no sense ràbia. I creix. És compromís amb una bellesa secreta, secreta que s’escolta amb sorpresa de versos versus l’ara. I de la tradició, a l’estómac. Digerint-se.
I sí, amb l'actitud d’una sextina obsessiva o d’una paraula, en essència i en passió. I l’enveja de tots nosaltres, vull dir, gràcies per les pistes del viure.
Ramat de Pedres, Jordi Condal, Lluís Solà, Pep Paré i jo mateixa en referència a l’acte sobre la Maria Mercè Marçal del 21 de novembre de 2007.
I sí, amb l'actitud d’una sextina obsessiva o d’una paraula, en essència i en passió. I l’enveja de tots nosaltres, vull dir, gràcies per les pistes del viure.
Ramat de Pedres, Jordi Condal, Lluís Solà, Pep Paré i jo mateixa en referència a l’acte sobre la Maria Mercè Marçal del 21 de novembre de 2007.
núria martínez-vernis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada