La llibertat o l’amor!

La llibertat o l’amor! de Robert Desnos. El club dels Bevedors d’Esperma.

El surrealisme va donar els millors fruits en el camp de la pintura, la literatura surrealista, però, és poc coneguda i valorada de manera irregular. Al blog de Còdols volem reivindicar la poesia surrealista perquè tot i que La llibertat o l’amor! és tinguda per una novel·la per nosaltres és poesia. Pensem que el fet narratiu queda massa en un segon terme per considerar-la narrativa. Publicada el 1927 va ser censurada i amputats alguns fragments considerats llicenciosos i anticlericals.

“El club dels Bevedors d’Esperma és una immensa organització. Dones contractades per aquest masturben en tot el món els homes més bells. Una brigada especial es dedica a la recerca del licor femení. Els aficionats també aprecien força una certa barreja recollida en la copa natural després d’admirables assalts. Cada collita és conservada en una petita ampolla de cristall, de vidre o de plata, curosament etiquetada i, amb les màximes precaucions, expedida a París. Ela agents del club són d’una abnegació a tota prova. Alguns han trobat la mort en el curs de missions perilloses, però cadascú continua apassionadament la seva comesa. Més encara, es tracta de veure qui tindrà una idea genial. Aquest recull l’esperma d’un condemnat a la guillotina a França o a la forca a Anglaterra, la qual cosa dóna a cadascuna d’aquestes emissions i segons la tortura, el gust del nenúfar o el de la nou. Un assassina donzelles i omple les seves ampolles amb el licor seminal que els seus amants deixen escapar sota l’efecte d’una sorpresa dolorosa quan s’assabenten per la seva mateixa boca de la terrible notícia. Un altre, treballador d’un internat d’Anglaterra, recull la prova de l’emoció d’una jove interna quan, havent arribat a la pubertat sense que les mestres se n’hagin adonat, es veu obligada, per una falta venial, a rebre, les faldilles enlaire i les calces als turmells, les pallisses i els cops de verga en presència de les seves companyes i potser d’un col·legial, portat allà per atzar, déu de les alegries amoroses. Els fundadors del club, últims ocultistes, es van reunir per primera vegada a l’inici de la Restauració. I des d’alesores, de pares a fills, l’associació s’ha perpetuat sota l’ègida de l’amor i de la llibertat. Algun poeta va deplorar antany que la societat no hagués estat fundada en els darrers dies de l’era antiga. Hom hauria pogut d’aquesta manera recollir tant l’esperma de Crist com el de Judes i, en el decurs dels segles, el de Carles Stuard d’Anglaterra...”

Robert Desnos
La llibertat o l’amor!
Sixte Marcos i Ricard Ripoll, traducció
March Editor