ENSENYAREM EL CUL, SI CAL
Divendres 23 d’octubre, poc menys de 25 persones vam assistir, estupefactes, al trist espectacle de la falta d’interès dels cerdanyolencs per la poesia. Les paraules musicals, màgiques i amenaçants de Miquel Àngel Riera, com un castell de focs, sortien disparades des de l’escenari i rebotien pel terra del centre cívic de Montflorit a falta d’orelles interessades a escoltar-les. No hi fa res que l’Albert Benzekry, fi coneixedor de l’obra del poeta, ens en fes una introducció entenedora. No hi fa res que els Anímic, grup revelació d’aquest any, ens recordessin els millors Pink Floyd, els Génesis i els Radiohead més encalmats.
Volem creure que la culpa és ben nostra. Que no vàrem fer la difusió amb prou encert. Que qui s’havia de preocupar per donar relleu a l’acte se’n va oblidar, que qui havia d’enganxar els cartells ho va fer de manera insuficient. Que hem estat més amoïnats per la burocràcia que per l’èxit de l’acte. Però això s’ha acabat: ensenyarem el cul, si cal.
Volem creure que tothom amb una mica de sensibilitat de Cerdanyola i comarca anirà, a les vuit del vespre, el proper dimarts 10 de novembre a l’envelat de la Festa Major (plaça sant Ramon) en lloc de quedar-se a casa escalfant sofà o llepant pantalla o prenent canyes amb els col·legues. Repetirem!
En cap altre lloc sereu sotraguejats per passions més intenses ni per plaers més delicats. Us podem assegurar que durant l’espectacle una llarga i tendra mà d’efebus s’estén per entre els assistents i els palpa el cor. Marcapassos absteniu-vos.
Recordeu que “dels plaers no fruïts, raça insensata, un dia en respondreu davant els déus”.
Ramat de pedres
24/10/09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
com a creador/activista d'activitats escèniques (sobretot poesia)us podria fer algun suggeriment
no ho sé
suposo que tot s'ha de fer al màxim
(tant la difusió, com la preparació escenogràfica...)
però sobretot són les ganes, diguem-ne, sobrehumanes de fer tal acte o tal altre el que el duu a bon port (si més no és el que em dicta l'experiència).
i més coses, però això es faria molt llarg
salut
Misael
Endavant les atxes, amics! Poètiques o pragmàtiques, endavant les atxes i suport als quatre vents amb en Riera ben agafats de les mans!
Anna Ballbona
Publica un comentari a l'entrada