QUAN PRONUNCIEM LA PARAULA PELL

Quan pronunciem una paraula, com pell, afloren a la nostra imaginació tots els sentits de la polisèmia que el mot incorpora: el borrissol d’un préssec o l’enquadernació d’un llibre antic, però també treuen el nas aquells altres significats que, en el context on ha esta pronunciat ens puguin suggerir, la majoria dels quals no es troben al diccionari. Per a Miquel Àngel Riera és, un rastre de passerell encaixat dins l’escletxa subtilíssima que tolerem entre nosaltres i el món.

S’ha dit de la llengua que és la base a partir de la qual s’estructura el pensament i, potser s’ha exagerat. Les sensacions, els sentiments i les idees són universals, no entenen de llengües ni de colors i s’expressen en la comunicació personal i en l’art: la música, les arts plàstiques i la poesia. La música i la pintura –com les matemàtiques- no ho fan, però la poesia sí que es construeix sobre l’edifici de la llengua: maó a maó, paraula rere paraula.

Seguim l’evolució d’aquella ballarina, la mirem, fixament, al rostre quan el que de veritat voldríem seria fer-li córrer, per cada indret dels seu paisatge amb caderneres, la carícia aferradissa d’una paraula, o l’adjectiu d’una carícia...

La Festa Major de Cerdanyola de dalt es va vestir de moderna, i va entomar un espectacle de música, poesia i quasi dansa, amb el Ramat de Pedres acompanyats per l’Albert Benzekry, teòric de la poesia i home de teatre. Dins el cicle dedicat a tres grans poetes dels països catalans, Miquel Àngel Riera, com un castell de focs, ecologista avant la lettre, defensor d’una religiositat laica fonamentada en la bellesa, en els sentits i en l’amor va entendrir les més de cinquanta persones que tan generosament aplaudiren i aplaudiren al final de l’acte i semblava que no volguessin parar mai d’aplaudir. I és que els Anímic, grup que ens acompanyà amb les seves atmosferes commovedores ens varen situar ben al centre de les galàxies, amb unes sonoritats que sorprenien per la seva bellesa i proporcionaven un dolç coixí per al fluir de la paraula.

No us amoïneu, repetirem! El proper 3 de desembre tots aquells que no vareu poder ser-hi tindreu una oportunitat de repesca. Al Te art del carrer sant Ramon. Recordeu que dels plaers no fruïts, raça insensata, un dia en respondreu davant els déus.

Ramat de pedres