VICENT ANDRÉS ESTELLÉS ACOMIADA ELS CÒDOLS A DOMICILI

En veure’t escampada per sobre el llit, Françoise,
amb les mans enllaçades darrere el tòs dolcíssim,
m’entra el desig, Françoise, d’ésser bo totalment,
i m’entren unes ganes terribles de plorar,
plorar entre els teus pits, Françoise, i els teus cabells,
i de dir-te germana, car el pecat, Françoise,
hi ha certs moments que ajunta com ajunta la sang.
El pecat, el fracàs, totes aquestes coses.

L’Hotel París (1954) 1973.

Els versos de Vicent Andrés Estellés van compartir tes amb menta, batuts de fruita i Moritz diverses al Teart de la nostra ciutat en una sessió càlida i distesa. Al Ramat de Pedres també ens van agafar unes ganes terribles de plorar entre els pits de Françoise, a l’Hotel París, per acomiadar el cicle i arrenglerar-nos amb tots els pecadors de bona voluntat.

Còdols a domicili arriba a bon fi en aquest periple on hem anat escampant la millor poesia del països catalans per cinc ambients de Cerdanyola: l’Escola i sala d’art el Balcó de les germanes Sans; l’envelat de la Festa Major d’hivern de la plaça sant Ramon; el MAC amablement cedit per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament que patrocina el cicle on també va acudir el Director de la Institució de les Lletres Catalanes (l’altre patrocinador); el Centre Cívic de Montflorit i la seva sorollosa quitxalla, a més del ja esmentat Teart on regna la càlida amabilitat del Raül i les seves noies. Una mitjana que supera (just justet) els cent espectadors ha vist cadascun dels quatre espectacles, dotze poetes de Cerdanyola hi han dit els seus propis textos i deu recitadors alguns dels quals ni tan sols havien sentit a parlar d’Estellés, de Miquel Àngel Riera o d’en Vinyoli els han conegut i recitat. Amb la col·laboració d’innombrables músics, pintors i ballarines. Acompanyats per l’escalf del gran -incomparable- Francesc Garriga, Anna Aguilar Amat, Marc Romera, Albert Benzekry i Aleix Rengel que ens han ajudat a dir la poesia dels mestres.

Podem prometre i prometem, que poc després de Reis i abans de carnaval, farem públic un manifest on valorarem el cicle, analitzarem la situació cultural de Cerdanyola, farem unes propostes de futur i, podeu estar-ne segurs, no deixarem res per verd.

Ramat de Pedres