Vaig anar-hi per Robert Wilson i Tom Waits autors respectivament de la dramatúrgia original i de les cançons. Una òpera, cabaret canalla, a Gràcia, al nou Almeria Teatre, molt a prop del metro de Joanic. No us la perdeu. Perquè l’absolutament desconeguda Bealia Guerra és un monstre: interpretant, cantant i sobretot movent-se. Perquè Jordi Vidal i Ferran Frauca més que interpretar, broden el personatge. Perquè l’espai escènic, el vestuari i el maquillatge estan molt ben resolts. La direcció de Víctor Àlvaro l’encerta per totes bandes, els actors canten de meravella, els músics sonen de manera increïble i el conjunt resulta espatarrant. És una producció modesta, en un teatre modest que, si Barcelona fos una ciutat culturalment com cal estaria un any en cartell. Potser s’hi estarà.
També, dies passats, vaig tenir la sort de veure “Petita feina per a pallasso vell” a la Sala Muntaner amb Monty, Claret Clown i Jordi Martínez. El text, una excusa perquè tres actors excepcionals demostrin el que duen a dins. Una altra producció modesta en un teatre modest amb un resultat artístic molt per sobre del que estem acostumats. M’he assabentat que roda pel món i aviat vindrà a Cerdanyola.
Ara, pateixo perquè no se’m passin “Regla de tres” a la Nau Ivanow, “Boulevard” a la Villaroel, el Viaje del Circ Raluy, “Figuretes de vidre” de Tennessee Williams a la Sala Muntaner, “Un marit ideal” d’Oscar Wilde al Teatre Goya i “Non solum” amb el Sergi López al Teatre Zorrilla de Badalona. Com que no donaré abast a veure-les totes us demano opinió. Els que n’hagueu vist una o altra informeu-me perquè no em deixi perdre allò que s’ho val. Escriviu-me al bloc, xatets i guapetes.
Marilyn Pujol i Carbonet
Les cames més llargues i honorables dels països catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada