La forta tradició associativa de caire anarquista, vegetarià, esperantista i la imatge de la CNT va quedar destruïda per l’operació atribuïda al ministre Martin Villa de la crema de l’Scala l’any 78. Una servidora estava entre aquells vailets eixalabrats que un confident de la policia entabanà perquè llencessin coctels molotov. Però va dir un testimoni, un quiosquero que al cap de poc morí misteriosament que bastant abans hi havien entrat tres senyors mudats, amb maletes. I després sortiren sense les maletes. I també es va dir que l’Scala començà a cremar per la part del darrere abans que els xicots tiressin allò a l’entrada.
El cas és que s’aconseguí associar altre cop a la CNT amb la imatge de violència i frenar el seu creixement espectacular, sis mesos després de la seva legalització.
L’any 79 es celebraren les primeres eleccions municipals i una servidora es va presentar per les llistes d’un dels nombrosos partits minúsculs. Molts dels fills dels de tota la vida van anar a escalfar cadira a les administracions i, en sentir-se incomodats per la pressió de la xarxa ciutadana, van organitzar una estratègia per desactivar-la, essencialment incorporant els líders i elements més actius a les estructures del poder.
Aquesta estratègia aconseguí desmuntar les organitzacions existents, trencar la xarxa de comunicació i la voluntat d’unificar esforços que els donava poder. S’aconseguí difondre la creença que ja s’havia aconseguit tot i que no era convenient tibar més la corda sota la amenaça d’una possible involució. L’intent de cop d’estat del 23 F es produeix el 1981.
La desactivació de la xarxa de mobilització política trencà també la xarxa per on circulava la cultura, per on es difonia la nova cancó, el roc laietà, el teatre alternatiu. Actes massius com el festival de Canet, el festival del Parc de la Ciutadella, la Festa de Treball i els recitals de poesia del Price entre d’altres van deixar de celebrar-se.
La senyoreta Pepis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada