24/5/10

MARCEL PROUST CONTRA SAINTE-BEUVE


Sainte-Beuve, el crític francès més influent del XIX, contemporani de Balzac, Stendal, Rimbaud i Baudelaire passa per ser l’inventor d’un mètode d’anàlisi de l’obra literària consistent a analitzar la biografia, la correspondència, la vida familiar i el moment històric en què fou escrita. Proust li retreu la miopia a l’hora de jutjar els seus contemporanis, que es desfés en afalacs amb autors molt mediocres però gent d’ordre, influents, adinerats i bons catòlics i en canvi no fos capaç de cridar l’atenció sobre els genis que va conèixer - a algú li sona aquesta cançó?- No va fer notar la vàlua de l’obra de Rimbaud i va deixar escrit en els seus “Lundis” que Balzac i Stendal li semblaven vulgars. Ni tan sols va tenir unes paraules de lloança per l’obra de Baudelaire que era amic seu i públicament el respectava molt. Proust arriba a dir, sobre el mètode de Sainte-Beuve que es perd en tafaneries i oblida allò que és essencial, el text, l’obra.

“Les coses belles que escriurem, si tenim talent, són en nosaltres, indistintes, com el record d’una música que ens captiva sense que puguem recuperar-ne la tonada ni taral·lejar-la...Els que queden posseïts per aquest record confús de veritats que mai han conegut són els homes que tenen un do. Però si s’acontenten amb dir que senten una melodia deliciosa no revelen res als altres, no tenen talent. El talent és com una mena de memòria que els permetrà acostar-se a aquesta música confusa, escoltar-la amb claredat, anotar-la, reproduir-la i cantar-la.”.

Marcel Proust
Contra Sainte-Beuve. Recuerdo de una mañana.
Edició bilingüe de Silvia Acierno i Julio Baquero Cruz
LANGRE.
Versió catalana de Jordi Condal.