AL VÀTER AMB DALÍ

Salvador Dalí, reconegut com un dels grans pintors surrealistes té una obra literària d’unes dimensions sobrehumanes i un interès que no li ha estat reconegut. Obres poc conegudes, que ens han estat gairebé escamotejades: poemes, narrativa, guions, assaig i etc. Dalí, en els seus textos no resulta menys sorprenent que en les seves teles. No ens referim, naturalment, a la qualitat formal del text sinó al relat que s’hi desenvolupa. Heus ací un fragment francament escatològic:


…es va aixecar, presa d’una urgent necessitat, va indicar amb un gest a la seva cosina perquè l’acompanyés i, portant amb ell l’exemplar i el ganivet que li servia de tallapapers, va sortir al passadís i va entrar al vàter, deixant la porta oberta per continuar parlant amb Anelfos, la qual, recolzada a la paret del davant, es desemmandria i es posava bé amb naturalitat una mitja. Mister Carter, assegut al vàter, continuava parlant amb animació i amb una mà continuava tallant el llibre, recolzat en un dels genolls, mentre amb l’altra es divertia mecànicament modelant petits ninots amb la merda que s’arrencava directament de l’anus, abans i tot que acabés de caure a la pila ja menys consistent del principi, la qual, a més, barrejada amb l’orina, no hauria tingut la consistència necessària i desitjada. Finalment, sense trobar el passatge desitjat, es va aixecar de mal humor i va tornar seguit d’Anelfos i va anar a la cambra de bany per rentar-se. A la banyera jeia la mare morta de Mister Carter, per la cara de la qual es passejaven unes quantes mosques, l’havia posat allà mentre esperava que arreglessin l’habitació, Anelfos va espantar les mosques amb una tovallola, però van tornar immediatament, després es va acostar per ajudar a Mister Carter, que estava enretirant diverses pel·lícules revelades submergides en aigua de la pica, i que li feien nosa per rentar-se, jutjant que les pel·lícules ja eren a punt per assecar-se, les anava estenent per on podia amb l’ajut d’agulles, fins que només va quedar una pel·lícula per estendre. Mister Carter, amb aquesta pel·lícula fora de l’aigua, va mirar malhumorat al seu voltant buscant on posar-la, i, en fixar-se de sobte en el braç de la seva mare que emergia rígid de la banyera, la va clavar amb força travessant una de les venes blaves i inflades per l’estereoclorosi, que travessaven com un plànol ferroviari la mà groga i d’ungles lleugerament brutes de la difunta. Una brisa imperceptible barrejada amb l’olor fresca del rec del jardí pujava per la finestra oberta del bany, fent oscil·lar lleument les tires de pel·lícula penjades en vertical, mentre Mister Carter, acompanyant Anelfos a la porta de sortida acabava d’arribar al final del passadís principal. Davant la porta entreoberta, Mister Carter va besar devotament la mà de la seva cosina per acomiadar-se , quan tots dos es van precipitar a terra presa de gran frenesí; es va consumar un coit ràpid i extremadament brutal entre els dos cosins; mentrestant la porta es va tancar amb un gran estrèpit...

Salvador Dalí
Pròleg
Obra completa. Volum III
Edicions Destino. Fundació Gala-Salvador Dalí.